Skip to content

7 raons per les quals tot està per fer però no tot deu ser possible

Sóc bastant optimista pel que fa a desenvolupament tecnològic però sembla increíble que després d’haver anat a la Lluna, erradicat malalties que ens mataven per milions i d’haver reduit el temps de viatge fins a les antípodes a tan sols un dia… encara hi hagi aquests 7 problemes.

  1. Cada matí, milers de carters a tot el país molesten a milions de veïns per aconseguir que algú els obri. Quan treballava des de casa no fallava, em llevava més tard i el que em treia del llit sí o sí era una senyora a qui mai vaig veure la cara que sempre s’identificava com “la carteraaaa”. Molts carters i missatges busquen estratègies i complicitats amb veïns però al meu parer no es pot delegar en la perícia del treballador la solució d’un problema metodològic, de fons, de tot el sistema de correu postal.
  2. Moltes vegades, amb una simple signatura n’hi ha prou per que algú mostri conformitat a alguna cosa. El millor de tot, és que moltes vegades, la persona que rep la signatura no té cap exemplar per comprovar que la signatura no sigui falsa. Però legalment no hi ha cap impediment per a que la signatura canvii. Jo mateix he canviat de signatura diversos cops a la meva vida. Quin sentit té aquesta convenció? És segura?
  3. Explotem a bastament la ramaderia terrestre (podem parlar de si és la forma més eficient d’aconseguir proteïnes per a la població) i en canvi hi ha espècies de peixos que no tenim ni puta de idea de com criar en captivitat, tot i que són molt més sans (potser precisament perquè són salvatges). Per què no s’investiga? És que l’aqüicultura acaba sent tant perjudicial com la ramaderia?
  4. Podem matar sense fer soroll, a distancia i fins i tot sense arriscar soldats. Però la construcció i les reformes segueixen fent soroll, requerint el desplaçament de treballadors (amb riscos laborals) i produint molèsties com poques coses. Els dies que he anat a dormir tard i em desperto en conseqüència, si no em desperta la cartera del punt 1, ho faran les obres al carrer o a l’edifici. No patiu, que si no hi ha cartera ni obres, visc amb un gos. No té molt més sentit invertir en insonoritzar eines i friccions o fins i tot en un concepte tant marcià encara com telerreparacions que fer-ho en armament?
  5. Un e-mail arriba quasi immediatament. Una transferencia triga un dia laborable, que es pot transformar en tres dies si t’enxampa el cap de setmana pel mig. Entenc que cal comprovació però em sobta que una tasca tant rutinària no pugui ser desenvolupada per màquines i intel·ligència artificial i que la força de treball humana no es pugui dedicar al servei tècnic, a l’atenció al client, al disseny de millors procesos informàtics o, ei, què sé jo, potser no cal treballar tant.
  6. Malgrat tenir Internet i maneres de gestionar la feina seguim treballant pràcticament tots als mateixos barris, provocant contaminacions i col·lapses diaris. El territori és molt gran i no cal reunir-se cada dia. I no passa res per no ser a l’Eixample o a l’Upper Diagonal. A més, és obvi que encara no s’ha inventat transport que sigui capaç de gestionar aquestes migracions diaries de forma eficient, sense embussos, fogots ni taquicàrdies. Per què no invertim més en el deseplegament de tecnologies de teletreball, per què no s’incentiva un empresariat distribuït pel territori i per què els clústers solen ser-ho de postureig (totes les agències són al Carrer Tusset) i no per pragmatisme (obro una agència prop del meu client més gran)?
  7. És bo que tinguem dies festius però que siguin els mateixos per a tothom és una merda ben grossa: cal pagar extra en cap de setmana, hi ha coses que quan les pots fer no trobes la botiga oberta i a molts treballadors l’horari de feina ens coincideix amb l’horari dels comerços que necessitem. I si cada treballador pogués tenir 2 dies de festa setmanals però fets quan volgués? I si replantegessim la relació entre feines, horaris i oci?

En certa manera, hi ha problemes allà on els volguem veure. Aquests 7 problemes són 7 queixes però també 7 oportunitats o si vols 7 píndoles creatives per repensar com fer les coses. Crec que una actitud constructiva és fonamental però la crítica i la mala llet per detectar aquest problemes és encara més fonamental.

Per cert. De vegades se m’acudeixen idees en base a punts de partida com aquests. Si els vols donar un cop d’ull són a l’Idearium.