Skip to content

Nodes d’ucronia

El meu admirat Joan-Lluís Lluís ha guanyat el premi Sant Jordi amb una novel·la que és una ucronia des del mateix títol: Jo sóc aquell que va matar Franco. La meva humil enhorabona!

Encara sense haver-la llegit, auguro que podria ser un The Man in the High Castle nostrat. No tan sols parteix d’una ucronia temptadora, l’assassinat de Franco, a partir de l’entrada d’Espanya a la Segona Guerra Mundial; és que explora la bifurcació temporal més potent de la nostra història recent.

Les ucronies, els presents alternatius a partir d’un canvi en la història, són un gènere cosí de distopies i utopies i que juntament, amb aquests conforma els vèrtex d’un triangle de les Bermudes de realitats literàries en el que m’encanta navegar.

Tanmateix la història no és un mar, irregular, mutant però estàtic. La història va avançant més aviat com un riu algorítmic on els esdeveniments moldelen deltes i meandres. Vistes des del present hi ha accidents històricogeografics inesperats i moviments socials que influeixen i aflueixen el curs del riu. Normalment ens envaeix una reverència temerosa davant la possibilitat que la història hagués pres un altre curs. Per a la informalitat d’aquest text ràpid, d’aquests instants en diré nodes d’ucronia. Punts que haurien pogut dur el riu de la història cap a una altra vall.

El mateix cap de setmana que descobreixo la feliç notícia sobre Lluís, llegeixo aquesta història fascinant sobre el germà diputat d’ERC del mateix Franco genocida. Però no és l’únic punt que alimenta les fèrtils fantasies dels ucronistes. No cal oblidar un coronel Macià que era monàrquic convençut i que va acabar proclamant la República Catalana o certes invencions aparentment banals però que decantaven guerres. Tots ells són nodes d’ucronia evidents, en els que la història hauria canviat profundament si no s’haguessin produït aquests fets o si s’haguessin consumat. Ara bé, segur que hi ha molts moments de canvi potencial, que ara ja són impossibles de rastrejar però que haguessin pogut crear una via completament inesperada per aquest riu en el que mai ens banyarem dues vegades.