Skip to content

Joan Miquel Oliver sobre el turisme

A Pegasus ja hi havia referències als paisatges mallorquins, i ara també: una plana d’herba i un penya-segat, formacions de posidònia, catxalots, algues…
No és que sigui impossible de deslliurar-me’n, és impossible d’escriure bé d’una cosa que no t’ha marcat. Jo crec que per escriure bé, has d’estar molt amarat d’allò de què parles. I jo parl molt d’allò que he vist. M’he mogut poquet.

Heu viatjat poc?
Poquíssim, per no dir gens. Per plaer no he anat enlloc. Vaig intentar un viatge de plaer i vaig fracassar. No m’ho vaig passar gens bé i vaig dir: mai més. Viatge i plaer és com parlar de la intel·ligència militar.

Oxímorons.
Per mi viatjar és un patiment constant. Tenc la sensació que molest tothom. Els taxistes, als aeroports, entres a un bar i molestes, perquè molestes. Hi vas a molestar, bàsicament.

Potser això us ve de viure a Palma.
Els turistes molesten moltíssim. Són una cosa molt molesta. El turista és un paio que mentre tu dines en un restaurant, entra, se’t posa dret al costat, està un minut i mig mirant, es gira i se’n va. Per què ho fan, això? Jo ho entenc, perquè van completament perduts. No havien d’haver sortit de casa seva, com jo no en surto. No viatgeu, això del turisme és una cosa que com més aviat s’acabi millor. En tot cas, emigrar està bé. No tenc feina, me’n vaig. No m’agrada haver nascut, me’n vaig. M’he barallat amb el meu pare, doncs me’n vaig. Emigra i sigues feliç. Ara, això de ser feliç o mitjanament feliç, i voler anar a un lloc per veure com són feliços els altres, com a curiositat, ho trob molt invasiu.

Entrevista de Josep Rexach Fumanya a Vilaweb. 6 d’abril de 2017