Skip to content

MANIFEST CUNYADISTA

Ser cunyat no depèn de que els teus germans tinguin parella o de que la teva parella tingui germans. Com a molt, té a veure amb que els teus pares siguin germans, però tu ets molt més que una simple relació de parentiu, on va parar. Ser cunyat és una forma de viure. I també una forma de dir als demés com han de viure, amb una vocació d’alliçonar que arriba més enllà que la teva ignorància i tot.

Ser cunyat és veure-hi més lluny amb l’ull del cul que amb els de la cara. Ser cunyat és tenir els collons tant grossos que t’amaguin la realitat però que alhora no tinguis cap por de jutjar-la i comentar-la. Ser cunyat és pixar fora de test per marcar territori, ser el mascle alfa de la conversa. T’encanta ficar-la on sigui. La cullerada, vull dir. Tant si n’entens com si no, cap tema es resisteix a la teva picaresca del tòpic, a la batalleta d’un passat que pertany a la ciència ficció, a la dada descontextualitzada que esgrimeixes i a la demagògia que mai admet touché.

Malgrat que ets una persona dialogant. O, com a mínim, monologant, a tu no et cal escoltar les parts per esdevenir jutge. Tot ho solucionaries, no pas amb la teva idolatrada llei del més fort, si no amb la llei del que a tu et sembla. Com podries estar equivocat tu, si ets un crack que les fot amb pala? I això que la pala te l’haurien de donar per enterrar-te a tu mateix. Però ni sota terra callaries, entre arrels podrides i llombrius, seguiries intentant avergonyir-nos però només aconseguiries produir-nos vergonya aliena.

Fot anys que et sento dir que tu ja ho havies dit abans. Ets un heroi de barra de bar, un MacGyver de Leroy Merlin, un Killian Jornet de Decathlon i un Christian Grey de Badoo. Ets l’esperit de remar contracorrent i a més, de fer-ho més barat; tan barat que, parafrasejant Francesc Pujols, tu ho tens tot pagat pel simple fet de ser un cunyat.

A això teu li diem cunyadisme. Però és un problema d’oportunisme, de dimes, de diretes, de dónde-dije-digo-digo-Diego, de ser coherents, de que siguis basura humana i que, a sobre, et creguis referent. De que fallis per tantes bandes que sigui impossible atacar-te de forma elegant sense baixar al teu nivell. Has donat lliçons per sobre de les teves possibilitats. Has estirat més el cervell que la màniga del crani. Atrinxerat en la negació de la teva ignorància pronostiques una invasió islamista des del teu coneixement de geopolítica poligonera. Però hi ha un risc molt més fotut que això. Més fotut que els gays, que l’ebola que ens porten els negres i que deguis dues setmanes de trifàsics al bar.

El risc és que, tant la teva veu com el teu vot valen tant com els d’algú que procura deixar els prejudicis a casa, que procura pensar abans que odiar, que procurar escoltar per poder parlar. La meva única esperança és que, la jornada electoral et quedis a casa, porque total-todos-los-políticos-son-iguales.

Però molt em temo que votaràs als teus. Malgrat un discurs més canviant que la lleialtat política d’en Girauta. Malgrat la tebior amb la violència de gènere. Malgrat que darrere seu hi han els de sempre.

En honor a la veritat, he de dir que no tots els cunyats voteu Ciutadans. Però, si votes Ciutadans, ets un puto cunyat.